És més fàcil trobar culpables que explicacions. És més fàcil disparar contra Bojan o Milito. O refugiar-se en la superstició de que un mig del camp amb Mascherano, Iniesta i Keita sempre pateix. O buscar la excusa del camp ple de forats, la fatiga pel viatge a Rùsia o la condició física tan justeta per causa del Mundial. Costa trobar la explicació de perquè el Barça no tanca els partits i es complica la vida, però hi ha explicació.
Penso que la explicació consisteix en el propi estil de joc. El Barça juga un futbol especial que tots coneixem. Té un guió únic, un únic discurs. I no té variants. No posseeix ni la capacitat ni els jugadors adients per jugar d’una forma diferent a la seva. Es va intentar amb Ibrahimovic i va sortir tan malament que ningú vol repetir la jugada. En la seva virtut el Barça també té la seva perdició: un estil de joc que no admet variació. Uns jugadors fantàstics que només saben jugar d’una manera. Això provoca algunes ensopegades amargues, es cert, però a canvi ha donat les millors temporades de joia pels blaugrana. Toca aguantar-se per ser d’aquesta manera.
