Falten tres setmanes, però ja comencem a ensumar les flaires del Barça-Madrid i el que olorem son dos trens llençats a tota velocitat l’un contra l’altre. Això no es nou. Els darrers anys també ha estat així i les lligues gairebé s’han decidit en els duels cara a cara. Aquest cop em sembla que trobarem un Barça més silenciós que mai. Com si l’entrenador i els jugadors volguessin posar-se en forma i seguir creixent sense fer cas de tot l’enrenou que s’ha engegat al Madrid i al voltant de Mourinho. Com si el remei per tant de soroll que s’organitza a la capital fos caminar de puntetes i per l’ombra.
El Madrid que arribarà al Camp Nou serà un equip formidable, molt millorat en tots els aspectes, reforçat en la moral i embolicat en paper de regal. Es trobarà un Barça que arriba puntual com un rellotge suís a la seva cita, tal com s’havia previst, amb les eines esmolades i la boca tancada. El soroll xocarà amb el silenci i ja veurem qui pren mal.
