Quan el Barça perd la pilota es converteix en un equip vulgar. La pilota és l’autèntic estil del Barça: amb ella tots els moviments adquireixen coherència i sentit; sense ella l’equip s’engarrota i es fa petit, feble i escarransit. Per tant, la solució quan un partit pinta malament, i el de dissabte contra el València pintava molt malament, és tornar a conquerir la pilota, fer que s’enamori de tu.
Ara que hi ha tanta gent amb petits dubtes sobre l’equip d’en Pep, dubtes de si plantilla curta o angoixa dels davanters o necessitat de fitxatges, ara ha estat molt engrescador aquest nou episodi d’amor de l’equip amb la pilota. I fer-ho, a més, davant d’un líder tan seriós com el València. Un Barça amb aquesta passió per la bimba no mereix que es dubti d’ell.
Tampoc l’acció de responsabilitat aprovada per l’Assemblea mereix gaires dubtes, al meu entendre. Sí que podem dubtar de les veritables raons de la directiva o del vot en blanc del president, però que el soci hagi decidit, encara que sigui per un marge ben justet, aixecar el llistó de la responsabilitat ben amunt no es res dolent. Contra el que pensa molta gent, jo crec que el Barça ha donat un gran exemple.
- Publicado en RAC-1 (18-X-2010)
- Publicado en RAC-1 (18-X-2010)
